Daniele Silvestri

La línia estilística de Daniele Silvestri combina la recerca d’una nova cançó d’autor amb la resposta del gran públic, barrejant talent i tradició, lleugeresa expressiva i compromís cívic, com ho demostren cançons com Cohiba, Il mio nemico, L’appello, Quali alibi, A bocca chiusa, Argentovivo, juntament amb clàssics com Le cose in comune, Occhi da Orientale, Testardo, Salirò, La Paranza, per citar-ne només algunes.

Els nombrosos reconeixements que ha rebut (Premio Tenco, David di Donatello, Recanati, Amnistia Itàlia, Grinzane-Cavour, Carosone, per citar-ne alguns) constitueixen una confirmació més de la seva atenció envers els altres, d’una mirada, d’una paraula i d’una acció sempre atentes al present, solidàries, lúcides i generoses.