Rambleta estrena ‘L’Odissea, de les nostres vides’

Teatro de lo Inestable presenta la seua última creació en coproducció amb Rambleta, dirigida per Jacobo Pallarés

L'Odissea, dels nostres vides és la nova creació de Teatro de lo Inestable, una peça de Jacobo Pallarés en coproducció amb Rambleta, amb la qual la companyia, i el mateix autor, celebren el seu 25é aniversari en les arts escèniques. L'obra, que s'estrenarà els pròxims 30 i 31 de març en Rambleta, "forma part del programa de coproduccions del centre cultural", ha assenyalat la seva directora Rocío Huet, amb el qual "es busca fomentar la creació i la producció en les arts escèniques valencianes intentant aportar respostes als problemes en què es troben els creadors o artistes per a poder dur a terme les seues propostes o donar-les a conèixer". Amb aquest mateix objectiu, Projecte Inestable i Rambleta “mantenen des de fa anys una estreta col·laboració, de la qual han sorgit també projectes com ‘Graners de Creació’, que dona suport a la creació valenciana, unificant esforços i creant sinergies amb la mirada posada en el futur, i al què s'han sumat nombroses sales i institucions; així com la recuperació del certamen de textos teatrals ‘Acotaciones en la caja negra’ que recolza l'escriptura, el talent i la dramatúrgia”.

En L’Odissea, de les nostres vides, l'autor posa en el punt de mira la seua trajectòria familiar i professional per a representar l'absència del pare a través d'un segon relat que funciona com a fil conductor: el llibre de L'Odissea d'Homer. L'obra conta la història de redempció d'un home blanc occidental, obsessionat amb L'Odissea. Un home que s'ofega en una mar plagada de guerres i morts. Un Ulisses que ens anirà presentant la seua especial redempció per tots els conflictes que han causat les seues accions. Però, en paral·lel, un tercer relat recorre l'espectacle: la Història patriarcal i de dictadors enfront de les vertaderes víctimes, els anònims.
 
"La peça no parla de mi, ni d'herois, ni dels noms que queden en la Història… parla de les persones que es queden encallades, dels oblidats, dels anònims que som més que els de dalt", explica Jacobo Pallarés. "Parlem d'aquells que es queden en la cuneta, que esperen que cessen les bombes, de les Penèlopes que han esperat vint anys, d'aquelles que esperen i teixeixen i construeixen i parlen i viuen encara que una història patriarcal haja dominat. L'obra exposa que ha arribat l'hora de no esperar", afirma l'autor. El personatge d'Ulisses representa a l'heroi de guerra, al depredador, cap a una crítica a la imatge mitològica positiva que ha perdurat en les civilitzacions posteriors.
 
Respecta a la posada en escena, cal destacar que aquest espectacle aproximarà, com en altres creacions de la companyia, a part del públic a l'escenari. També farà partícip a tot el públic a través de l'aplicació Mentimeter que proposarà preguntes i respostes al llarg del desenvolupament de la peça. D'altra banda, tal com Pallarés feia en les tres peces anteriors de la seua trilogia sobre la casa (Family(es), L'Aniversari i El rastre d'aquella nit), es recupera el maquetisme en escena, la manipulació d'objectes a diferents escales, amb una aposta per un llenguatge audiovisual amb projeccions i càmera de vídeo en directe com a canal per a contar el relat. A més, la creació en escena és el punt de partida de la dramatúrgia, a càrrec dels intèrprets i dels diferents performers, entre els quals es troba el mateix autor.
 
Per arribar ací, L'Odissea, de les nostres vides ha comptat amb el treball d'un equip nombrós de creadores i creadors. "Quan portes vint-i-cinc anys treballant en escena creus que tot és fàcil. Però tot procés artístic et requereix pell, ossos i entranyes. I és diferent i t'embarquen pors, monstres i milers de possibilitats diferents", conta Pallarés, qui conclou: "Quan treballem amb aquesta mena de processos creatius tan oberts, exposats a la creativitat incessant d'un equip nombrós i compromés veus el meravellós de l'art: la necessitat de dir alguna cosa, de posicionar-se i no callar-se i de negociar amb totes les parts creatives per a compondre un espectacle que siga de totes i que no siga d'una única persona".
 
En aquest sentit, l'estrena de l'última creació de Teatro de lo Inestable compta amb la interpretació de Lucía Poveda Sifre i Juan Andrés González, qui també signa la dramatúrgia al costat de l'autor. A l'equip tècnic i artístic se sumen: Vickyleaks en la música; Aurora Diago, en videoprogramació, tècnica d'escena i performance; Beatriz Herráiz i Camilo Cogua en animació i videocreació; el disseny i creació de l'espai escènic a càrrec de Los Reyes del Mambo i Mireia Parreño en el disseny d'il·luminació, entre altres.
 
GIRA INTERNACIONAL, NACIONAL Y REPOSICIÓN DE LA OBRA
Durant tot el mes de maig, aquest espectacle estarà de gira Internacional a Xile i Mèxic, amb un total de 13 funcions, en teatres com a Teatre UC de Santiago de Xile i Bio Bio de Concepción. D'altra banda, L'Odissea, de les nostres vides girarà per diferents ciutats espanyoles a la tardor, en teatres com Ensalle de Vigo i Nau Ivanow de Barcelona, fins a la seua reposició el gener de 2024 en Espai Inestable.

Sobre Teatro de lo Inestable
Amb aquest espectacle se celebra el 25é aniversari de la companyia i serà el número quaranta-u que s'estrene des de la seua constitució en 1997, arran del grup de teatre universitari. Teatre de l'inestable ha mostrat el seu treball en més de 20 ciutats de l'estat espanyol i en diversos països europeus com Itàlia, Alemanya i Noruega i de Llatinoamèrica com Xile.

Te puede interesar...
EL ANTICOACH – DESMOTIVANDO A PABLO CHIAPELLA
Tian Lara presenta su espectáculo 'El AntiCoach'
EL BRUJO: ICONOS O LA EXPLORACIÓN DEL DESTINO
Teatro en estado puro
FRAN PATI: ‘MODER-NO’
Un monólogo del cómico albaceteño