CAOS – TEATRE DE L’ABAST

És poc probable, però no impossible, que una obra de teatre puga parlar de les lleis de la física creuades amb les relacions entre tres amics, però CAOS ho fa. Parla de la Via Làctia, de l’amor, de la probabilitat, de l’amistat, d’una parra i de l’Arc de Sant Martí.

El caos adverteix que la teua experiència canviarà molt respecte al que canvien les teues condicions inicials. La relativitat ens diu que hi ha dos qüestions que modifiquen el pas de temps: la velocitat a la qual vas i la gravetat que t’afecta. I l’entropia, que després d’un temps suficient, tot tendeix al desordre.
Viki es fa un embolic i encara no sap diferenciar una constel·lació d’una galàxia, però té molt clar amb qui vol compartir la seua vida. Ramon orbita en el seu univers incapaç de prendre decisions per ell mateix i sentint-se a la deriva. I Lucía necessita tindre-ho tot baix control sota un cel ple d’estreles.

Són els seus desitjos, les seues dèries, manies, pors, anhels que els porten a qüestionar-se si està tot predeterminat o potser són capaços de conduir les seues pròpies vides.

CAOS ens ensenya la grandesa de les nostres vides i la petitesa de la nostra existència.